Carrícola i els voltants

Carrícola és una xicoteta localitat de 98 habitants impregnada de la calma que atorga estar als peus del Benicadell. Conserva un entramat urbà que no ha estat alterat per grans construccions, sinó que ha anat creixent al ritme dels temps i dels hàbits del seus hàbitants, que tenen en l'agricultura ecològica la principal base econòmica. 

La població conté xicotets tressors arquitectònics que expliquen com es vivia i es viu en aquest racó de la comarca de la Vall d'Albaida El Castell de Carrícola (visitable) està situat en un tossalet a 415 m d'altitud. Es tracta d'una torre construïda en època islàmica (s. XII) de planta poligonal que a través del seus murs explica la tècnica constructiva de l'encaixonament  de tàpia de maçoneria. La seua funció, més que defensiva, va ser la del control del territori. De camí cap al castell ens robarem l'Ermita del Sant Crits del Calvari i un parell de rutes del Biodivers, uns itineraris en plena natura que han estat intervinguts per mig centenar d'artistes.

I si a la serra hi tenim vestigis de l'època islàmica a través del castell, al pla, a la zona de les hortes, l'herència dels avantpassats àrabs també hi és present. A través d'una ruta podem descobrir un conjunt d'arcades islàmiques: l'arca del Gatell i l'arca i l'assut. Aquestes dues arcades portaven l'aigua potable fins a Bèlgida. L’arca Gran o aqüeducte andalusí representa l'inici de la sèquia de l’Horta nova de Carrícola. La seua fàbricació és de maçoneria irregular, unida amb morter, mentre que el seu caixer o canaló, està construït amb rajola de fang massissa. A la seua vora hi ha una xicoteta àrea recreativa amb taules i ombra.


Més enllà de Carrícola trobarem Otos, amb el seu itinerari pels rellotges de sol, i Beniatjar,  la porta a l'ascens a la serra del Benicadell. per l'altra banda, l'aigua alegre de la sèquia rega Atzeneta i a Albaida la bonica, amb el seu impressionant Palau que alberga el Mseu Internacional de Titelles. Agullent també queda ben a prop, amb la serra que obri cami cap a la comarca del Comtat i amb la coneguda ermita de Snat Vicent Ferrer.